França es revolta
La V República francesa estrena president. La carrera a les urnes va acabar ahir amb una ajustada victòria del líder conservador, Nicolas Sarkozy, front la socialista Royal, fent eco del que ja preveien les enquestes dels últims dies.
La Unió per un Moviment Popular (UMP) es fa amb el govern del país francès després d’uns comicis que han tingut una elevadíssima participació, prop del 83% de la població ha volgut acudir a votar per assegurar-se la victòria del seu partit. I és clar que els socialistes no estan d’acord amb el resultat, i ho demostren amb una onada de manifestacions a les principals ciutats franceses on sobretot joves han provocat incidents per protestar contra la victòria de Sarkozy. La candidata socialista que va advertir del perill d’aquestes accions violentes crida als seus simpatitzants a guardar el seu ‘odi’ per a les eleccions legislatives del proper juny.
El característic inconformisme francès té ara una bon motiu per sortir al carrer i deixar-se notar. Es bon síntoma que les joventuts estiguin disposades a defensar les seves opinions i ser capaces de crear una situació de tensió que obligui al poder francès a tenir-les en compte. Perquè al cap i a la fi això es la democràcia, no com a Espanya on nomes sabem criticar amb veu baixa com si estigues mal vist discrepar de la política. Els conservadors tenen el poder però agrada saber que darrera hi ha una implacable força socialista que estarà pendent de cada pas i cada reforma que vegi la llum al país veí.
Si des de la proclamació de la República fa gairebé 50 anys fins als nostres dies s’ha mantingut en peu el lema “llibertat, igualtat, fraternitat” ha estat en part gràcies al sistema democràtic que té França. Com Chirac, el nou president de dretes haurà de caminar amb peus de plom per no obrir cap esquerda que deixi pas a la corrent socialista que tan ansiosament desitjava fer-se lloc a la presidència i que ara no es quedarà plorant la derrota sinó que seguirà en peu de guerra a l’espera de qualsevol oportunitat que li permeti deixar-se notar.
La Unió per un Moviment Popular (UMP) es fa amb el govern del país francès després d’uns comicis que han tingut una elevadíssima participació, prop del 83% de la població ha volgut acudir a votar per assegurar-se la victòria del seu partit. I és clar que els socialistes no estan d’acord amb el resultat, i ho demostren amb una onada de manifestacions a les principals ciutats franceses on sobretot joves han provocat incidents per protestar contra la victòria de Sarkozy. La candidata socialista que va advertir del perill d’aquestes accions violentes crida als seus simpatitzants a guardar el seu ‘odi’ per a les eleccions legislatives del proper juny.
El característic inconformisme francès té ara una bon motiu per sortir al carrer i deixar-se notar. Es bon síntoma que les joventuts estiguin disposades a defensar les seves opinions i ser capaces de crear una situació de tensió que obligui al poder francès a tenir-les en compte. Perquè al cap i a la fi això es la democràcia, no com a Espanya on nomes sabem criticar amb veu baixa com si estigues mal vist discrepar de la política. Els conservadors tenen el poder però agrada saber que darrera hi ha una implacable força socialista que estarà pendent de cada pas i cada reforma que vegi la llum al país veí.
Si des de la proclamació de la República fa gairebé 50 anys fins als nostres dies s’ha mantingut en peu el lema “llibertat, igualtat, fraternitat” ha estat en part gràcies al sistema democràtic que té França. Com Chirac, el nou president de dretes haurà de caminar amb peus de plom per no obrir cap esquerda que deixi pas a la corrent socialista que tan ansiosament desitjava fer-se lloc a la presidència i que ara no es quedarà plorant la derrota sinó que seguirà en peu de guerra a l’espera de qualsevol oportunitat que li permeti deixar-se notar.
posted by Anniemoon @ 9:19 a. m.
2 Comments:
Yo estoy de acuerdo en que los jóvenes dben movilizarse para protestar y para dar su opinión... Pero esa no es la forma... Quemando coches y atacnado al personal. Es una democracia, donde todas las opiniones tienen cabida, pero hay otras formas de hacerse escuchar mejor que el vandalismo.
:*
Poz zi, también hay que mirar el cómo se piden las cosas,..pero en España ni por las buenas ni por las malas....tanta siesta no nos sienta bien!
Publicar un comentario
<< Home